Qualsevol dia al capvespre
darrere de la finestra
sents el seu alè de tardor,
dolç i trist és com un plor
que el vent ens acosta
i que truca a la porta.
Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi
el temps de pluja,
temps d estimar-se a mitja veu,
de collir el que van llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.
De tornar a buidar l armari
mentre els fulls del calendari
van caient sense fer soroll,
d oblidar la barca al moll,
quan mai no s acaba l amor ni l estimada.
Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi
el temps de pluja,
temps d estimar-se a mitja veu,
de collir el que van llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.
A prop del foc,
per a tots dos hi ha lloc.
Categorias: Letras Serrat Joan Manuel
{loadposition items_related}