Plou i fa sol.
No et faci dol mirar,
que ha bruixes que es pentinen,
i sargantanes que juguen a fet i a amagar,
i prodigis nous de trinca
que duu a la mà
la noia que s ha posat a ballar.
Fugida d un anunci de vermut.
Quin vent l empeny…?
Quina veu li canta…?
Que el món és de ella,
balladora
sense parella.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s obre de cames.
Una noia s ha posat a ballar
pel goig de trempar i riure
i perquè comença el temps
que ens queda per estimar.
Arremanga t el cor i deixa-la entrar,
la noia que s ha posar a ballar.
Potser ella és massa per al meu poble vell
de cor feixuc, mancat de paraules,
on l arc de Sant Martí
mai no ha estat rebut
així.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s obre de cames.
Categorias: Letras Serrat Joan Manuel
{loadposition items_related}